· Claus y Lucas [Agota Kristof]. Colpidor llibre que recopila tres noveles (publicades amb una important diferència de temps) amb un mateix fil argumental: la història de dos germans al llarg de la seva vida. La primera -el gran quadern- és realment dur. Sembla un experiment literari de provocar sensacions; generalment negatives: rebuig, fàstic, dolor,... Brillant text q no et deixa indiferent. Les altres dues noveles es recrea amb infinitats de girs i miralls q et fa perdre el fil (i la realitat, que, d'altra banda, et fa qüestionar sí existeix com a única i clara). El recomano, però no serà el llibre de l'any.
· Entre ceja y ceja [Luis Beroiz]. Brutal llibre que fa poc vaig llegir està patint censura en diferents llibreries, Barcelona inclosa. És el relat novelat d'un pare en lluita per desemmascarar la tortura a EH i les implicacions de l'ertainza i el PNV a partir de la soferta pel seu fill. Masses anys amb l'excusa de Madrid i l'audiència nacional, quan els de casa feien més mal... Interessant, molt interessant.
· Pollo con ciruelas [Marjane Satrapi]. De l'autora de Persepolis, feia molt de temps que ens miràvem aquest còmic i jo. Però mai feia el pas d'agafar-lo. Arribat el dia, no m'ha dit gaire. Mateix llenguatge però amb una història més lírica però fluixa en l'argument.
· Incerta glòria [Joan Sales]. Molt bona voluntat i ganes (per la recomanció de qui m'ho va deixar) però no he pogut amb ell. Centrat en una indeterminata segona linia del front de la guerra civil, la seva lentitud ha estat desesperant. Personatges que volen ser excèntrics i no són més que plastes sense interés. Vivències insulses que pretenen escandilitzar i ni a velles de missa. Però sobretot, no soporto el to moralista de tota guerra és dolenta i la culpa de tot és dels anarquistes. Cony de stalinistes! :D
· Una lectura poc corrent [Alan Bennett]. L'havia sentir comentar en alguna banda i amb el que havia sentit ja tenia prou: La reina d'Anglaterra un dia descobreix que llegir està bé i llavors comença a llegir molt. Ja està explicat, no cal que el llegeixis.
· Va de mestres [Jaume Cela i Juli Palou]. Estic un xic negatiu avui, no? Doncs aquest lllibre ho compensa tot. Perla trobada de casualitat que ja té un lloc destacadíssim. Estic per anar a comprar 10 i poder anar regalant-nos poc a poc, no fos cas que es descatalogués. Escrit en forma de petites cartes, són textos dirigits als mestres que comencen (estaré sensible al respecte ;) ). Veritables joies o, millor dit, gotes de perfum que s'han de consumir de poc en poc, de lo concentrades que estan. Grans històries de mestres que, pel que fan i són, també són històries de la vida.
· Los orígenes del SOC [Luis Ocaña]. Crònica d'aquest sindicat agrícola andaluç prou interessant. Pels que som absolutament externs, el trobarem massa recull històric-intern. Les poques pinzellades de les condicions socials i polítiques del camp són d'allò més interessants; així com els plantejaments del sindicat.
· Situaciones berlinesas [Raul Zelik]. Algun cop pasa que t'oblides de canviar el llibre de Txalaparta i reps algun que t'havies dit q no et venia gens d gust llegir. La predisposició negativa fa que al final diguis q no està tant mal. Històries d alternatius variats a Berlin amb una estructura un tant curiosa però fàcil de perdre't. Res meravellós però es deixa llegir.
Escac al Rei [Hector Bofill]. Reflexió (crítica) a la monarquia espanyola prou punyeny però bastant moderada. Masses frases de 'no volem criticar però...', és l'únic però que li reclamo, no ser més contundent: Si ho penses, digues-ho! Si has llegit 'un rey golpe a golpe' no et descubrirà gaire nou. Com a molt, té la gràcia se der més nou i cita la crema de fotos i altres esdeveniments més propers en el temps. Però com que el borbó no ha fet res de nou els darrers anys (ha seguit vivint del cuento, robant tot el que ha pogut i beneficiant als seus amics cabrons) doncs no hi ha gaire més a afegir.
